Quart de Poblet els ...


Read More...
0

Patrimoni industrial - OBRA PÚBLICA

Imprimeix
Categoria: Sin categoría
Es va publicar el dilluns, 03 novembre 2014

Article Index


PATRIMONI D'OBRA PÚBLICA: béns i testimonis per a ús de la ciutadania, vinculats als equipaments tècnics i col·lectius promoguts per les administracions públiques.


La ubicació de Quart en l'entorn immediat de la ciutat de València ha generat amb el pas dels anys un ric patrimoni industrial. Pel que fa a l'obra pública destaquen equipaments i infraestructures vinculades a l'antiga línia fèrria, a la carretera de Madrid, a la canalització de l'aigua potable i als primers complexos industrials.

 

  • Antiga estació de ferrocarril
    Antigua estación Renfe Quart de Poblet

La línia de ferrocarril València-Llíria ha format part de la vida de Quart de Poblet des que va ser inaugurada en 1899 fins a març de 2005. Ha sigut un element destacat de la nostra història recent perquè literalment travessava el municipi, afavorint la instal·lació d'algunes indústries i condicionant el dia a dia de la població. El seu estat actual, conseqüència de les refacciones que ha patit al llarg del temps, no respon a la seua factura original. De la seua existència només queda l'edifici de l'antiga estació, que en origen va ser una estació de tercer ordre, i que està format per un cos rectangular de dues plantes i de dues crugies rematades amb una coberta de quatre faldons de teula àrab. L'estació es troba actualment sense ús des que l'1 d'abril de 2005 es va clausurar la línia.


 

  • Dipòsit de les Aigües Potables

En el segle XIX, València va ser la primera ciutat espanyola a comptar amb servei canalitzat d'aigües potables. El projecte es va aprovar en 1845 i les obres van finalitzar en 1852 garantint així el proveïment a la població i el sanejament del servei. Aquesta xarxa d'aigües potables Depósito de agua de baja presión Quart de Poblets'iniciava aigües a dalt de l’assut de Montcada i arribava a Quart des de Manises, on als afores es van construir els filtres de decantació i depuració; des d'eixe punt una canalització subterrània portava l'aigua fins al dipòsit de Mislata.

En 1883 es van introduir algunes reformes en la xarxa i es va projectar la construcció d'un altre dipòsit d'aigües de gran cabuda a l'eixida dels filtres de Manises. L'obra es va iniciar en 1886 i va ser projectada per l'arquitecte Joaquín María Belda Ibáñez. El dipòsit el formen dos volums rectangulars, té una capacitat de 21000 metres cúbics. Des del punt de vista arquitectònic destaquen els murs perimetrals en rajola vista, amb sòcol, cornisa rematada, cantonades i embocadures dels buits de carreus de pedra. En cadascuna de les façanes amples disposa de sis fornícules que servien d’alleujadors. Una mica més amunt disposa d'una sèrie de gàrgoles, que servien de desguàs de les voltes ocultes sota la coberta de terra, que serveix d'aïllant tèrmic per a mantenir l'aigua a una temperatura constant. Sobre els costats curts disposa en els extrems d'onze respiradors de rajola coberts amb una llosa de pedra que servien de ventosa a cadascun dels recintes.

  • Escorxador Municipal

 L'escorxador municipal de Quart es construí en 1913, en el context dels plantejaments higienistes de l'urbanisme contemporani. La seua ubicació actual distorsiona l'emplaçament original, ja que en origen es trobava als afores del nucli urbà i al costat del Molí de Real per a aprofitar així les aigües del Braç de la sèquia de Quart una vegada havien passat el molí, i poder així, llavar als animals sacrificats.

 L'immoble compta amb dos volums constructius. D'una banda, la capçalera, formada per un cos d'una crugia de dues plantes i coberta plana vers el carrer Gerardo Paadín, on se situa la porta principal, just en el centre de la façana i dues finestres, que es rematen amb arcs de mig punt de rajola a sardinell. I d'altra banda, la sala de sacrifici que ocupa la resta de la parcel·la construïda amb una nau amb coberta de dos faldons, sustentada per armadures.

 Com sol ser propi d'aquestes tipologies de l'arquitectura industrial, la façana presenta els materials vistos. En la part inferior, els llenços murals són de rajola, formant bandes horitzontals, mentre que el tram superior és de maçoneria carejada amb les juntes remarcades. Sobre ella se situa un entaulament, en el fris del qual s'inscriu un panell ceràmic amb la inscripció “Escorxador Municipal”. La part superior queda flanquejada per dues pilastres de rajola amb el llenç mural esquerdejat amb morter de ciment. Possiblement, aquesta rematada es dega a una intervenció posterior ja que no guarda cap tipus de relació compositiva amb el nivell inferior.
Aquesta instal·lació va cessar la seua activitat en 1985 i en l'actualitat ha sigut rehabilitat, d'acord amb el projecte de l'arquitecte Antonio Martínez Munsuri, i s'ha reconvertit en
Espai de Creació Jove.


Antiguo matadero municipal de Quart de PobletAntiguo matadero Quart de Poblet Espai Creació Jove Quart de Poblet

  • Edifici d'Obres Públiques

La importància de la xarxa de carreteres en el context de la modernitat va establir la necessitat del seu manteniment i millora. La ubicació de Quart als afores de València i al costat d'una de les vies destacada (carretera de Madrid) va fer que es construïra un edifici de vies i obres públiques.

Aquesta infraestructura es troba en l’Avinguda Antic Regne de València i encara avui està en ús. Des del punt de vista arquitectònic presenta dos espais. En la part posterior, un gran pati (que durant la guerra civil va albergar un refugi antiaeri) i diverses naus destinades a allotjar el parc de maquinària, vehicles de transport i materials. I al capdavant, un cos alineat a l’avinguda Antic Regne de València, format per dues crugies paral·leles a la façana de dues plantes amb coberta de teula àrab a dos vessants, que alberga oficines i habitatge del personal. Destaca una torre que marca l'eix de simetria de la façana i en ell se situa la porta d'accés en planta baixa, una balconada en el primer pis, i una finestra balconera rematada per un arc de mig punt en el segon.

Les façanes es caracteritzen per la seua sobrietat decorativa, concentrant-se l'ornament en els buits, en les seues reixeries de balconades i finestres, i en una placa que es col·loca sobre cadascun de les llindes de la planta superior, sostinguda per mènsules que fa el paper de cobrepersianes. En un dels costats s'obri la porta que dóna accés al pati interior on se situen les naus. En el centre destaca l'escut de l'enginyeria de camins canals i ports, envoltat de la inscripció Obres Públiques. El conjunt es remata per dues boles als extrems i al centre amb un frontó ondulant, decorat en el centre amb fulles de rocalla.

Edificio de oficinas COPUT Quart de PobletEdificio de Obras Públicas Quart de Poblet


© Área de Cultura

Información: Plaza Valldecabres,19
tel. 961547597/961520315 e-mail: Es protegeix aquesta adreça electrònica contra correu brossa. Necessiteu el JavaScript habilitat per veure-la.