Coneix els guanyador...

El jurat de la trenta-setena edició del Saló de Fotografia de Quart de Poblet va determinar els premiats dissabte passat en una jornada realitzada en la sala d'actes de la Casa de Cultura. La regidora de cultura Cristina Mora va presidir el jurat d'este important certamen que va comptar amb la presència d'Ana Teresa Ortega, professora titular en la Facultat de Belles Arts i directora del màster en fotografia de la Universitat Politècnica de València, la...


Read More...

El projecte de divul...

Quart de Poblet forma part del projecte de divulgació científica Ciutat Ciència, una iniciativa del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i l'Obra Social La Caixa. D'esta manera, els habitants de la nostra localitat coneixeran de primera mà l'actualitat científica i tecnològica. Així, Quart de Poblet podrà disposar d'activitats de divulgació científica en múltiples formats (exposicions, conferències, visites a centres d'investigación...) i incorporar-les a la programació cultural. El projecte inclou una sèrie de tallers online per a que...


Read More...

La 6a edició de la S...

La sisena edició de la Setmana de la Ciència de Quart de Poblet, organitzada per l'associació Quart és Ciència i patrocinada per l'Ajuntament, compta amb un extens programa d'activitats que començarà el 5 de novembre i finalitzarà el dia 14. El diumenge 5, a les 18.30 hores, es projectarà el setè capítol de la sèrie documental “Cosmos” en el Centre Cultural El Casino i a continuació es realitzarà un col•loqui-debat amb experts en la matèria. El dia...


Read More...

Les exposicions cult...

Els pròxims tres mesos seran molt importants per a la cultura de Quart de Poblet, ja que les exposicions que estan programades en la Casa de Cultura no deixaran indiferent cap veí de la nostra localitat. Del 13 al 26 de gener, la pintora Alicia Gil exposarà "El camí que fa la línia", que sorprendrà a tots els que passen per la sala d'exposicions. Mentrestant, la Falla Carrer Alacant serà la protagonista del 30 de gener al...


Read More...

L’Espai Etnològic de...

L'Espai Etnològic de Quart de Poblet és ja una realitat en la Casa de Cultura. Amb motiu de la inauguració de l'exposició "Fumerals" cedida pel Museu Comarcal de l'Horta Sud es va fer la posada de llarg d'un dels espais en què porta treballant des de fa molts mesos, la Regidoria de Cultura i Patrimoni dirigida per Cristina Mora. Situat en l'avantsala de la Sala d'Exposicions de la Casa de Cultura, l’Espai Etnològic és un lloc...


Read More...
01234

Patrimoni industrial - Molins hidràulics

Imprimeix
Categoria: Sin categoría
Es va publicar el dilluns, 03 novembre 2014

Article Index


MOLINS HIDRÀULICS

Els molins hidràulics valencians són exemples paradigmàtics de les instal·lacions productives d'època preindustrial i de l'ús de l'energia hidràulica en els processos productius. Es tracta d'una casa/alqueria sobre una séquia que genera l'energia per a moure una roda (el rodet), originàriament de fusta, que mitjançant un eix mou les moles que es troben en la sala del molí. Donades les seues característiques, els molins es converteixen en un element patrimonial que pren significat més enllà de si mateix, doncs s'integren en un paisatge cultural més ampli i ric en patrimoni hidràulic. Sens dubte, quan parlem d'aquest tipus de molins, parlem de l'horta, de les séquies, dels assuts i, en definitiva, de la manera de vida que fins a no fa molt caracteritzava la quotidianitat del Quart; no solament perquè l'economia era agrària sinó també perquè el blat i la farina eren part bàsica de la dieta de les famílies. Amb la industrialització molts molins es van mecanitzar substituint el seu mecanisme tradicional per sistemes de màquines noves i modernes. En la segona meitat del segle XIX es van instal·lar motors a vapor, i amb l'arribada del segle XX es van introduir els elèctrics. En aquestes adequacions modernes, també es va plantejar l'ús dels molins per a un altre tipus d'activitats industrials com la producció d'energia elèctrica o per a moldre minerals i matèries primeres per a l’indústria terrissera.

A Quart destaquen tres molins: el de Real, el de Vila i el d'Animeta. Tots ells sense ús industrial en l'actualitat. 

  • Molí de Vila

El Molí de Vila* se situa sobre el caixer de la séquia de Mislata en la partida de l'Alcota, i aprofitava la força de l'aigua de la séquia de Mislata. En origen va ser un molí fariner que podria remuntar-se al segle XVIII, encara que amb seguretat data del segle XIX. En 1913, el quarter Rafael Vila Vilar ho va remodelar i en la seua fase moderna va ser destinat a la mòlta de vernís, convertint-se en un centre de producció clau per a la indústria terrissera de Quart i Manises. Tenia un turbina d'origen alemany, dos jocs de moles i d'una bateria de rodets. Amb el temps, els rodets van ser substituits per una sèrie de bombos coneguts tècnicament com molins a boles tipus Alsing. I posteriorment, la instal·lació va complementar l'ús de la força hidràulica amb motors de vapor, gasoil i elèctrics. En les seues diferents fases també va ser utilitzat durant la postguerra per a moldre carbó i en la seua última etapa es va orientar a la producció de pasta ceràmica fins que va deixar de funcionar en 1989.

El molí comptava amb una tàpia perimetral que tancava el recinte, on un hort precedia l'immoble i on se situava la casa dels propietaris. L'edifici del molí és de dues crugies paral·leles a la façana i l'accés al molí es realitzava per una porta en un lateral. En els anys 90 l'immoble va ser adquirit per l'ajuntament i reconvertit en Auditori Municipal. El projecte arquitectònic de construcció és una obra de Magín Ruiz de Barnús que conserva els murs perimetrals, la coberta principal de l'edifici, la gran porta d'accés i els pins monumentals del seu hort.

(*No confondre amb el molí de la Plaça de Sant Rafael també conegut com molí fariner de Vila a principis del segle XX,

que va ser propietat del Comte de Ripalda i que s'alçava sobre l'actual Assut del Repartiment).

Molí de Vila Quart de PobletAuditori moli de vila qurt de poblet 

  • Molí de Real

Se li coneix amb diversos noms: el Molí de la Senyoria, dels Frares o de Real. Però quan a Quart la gent parla del molí del poble, tot el món es refereix a aquest, ja que és l'únic molí que al llarg de la història hi ha hagut sobre la séquia de Quart.
 Molí de Real Quart de Poblet

Es tracta d'un molí fariner hidràulic. L'edifici antic està situat sobre el caixer del Braç del Molí, i aprofitava un desnivell del terreny de 15 metres per a provocar un salt d'aigua que permetia engegar la maquinària del molí. Avui dia, l'evolució urbanística i el creixement del poble han provocat que el molí es trobe en ple casc urbà (encreuament dels Carrers Majoral de Quart i Gerardo Paadín); encara que en origen es trobava enmig d'una zona agrícola, en la Partida del Molí (també coneguda com la Partida de l’Administració).
 

El seu origen es remunta a època islàmica. Durant cinc segles i mig (1287-1835), el molí va ser una instal·lació gestionada en monopoli senyorial pel Monestir de Poblet, que era el senyor de les terres i els immobles de Quart; raó per la qual també li'l coneix com Molí dels Frares o de la Senyoria. En aquell temps aquest era l'únic molí de Quart, i el senyoriu a través del majoral de Quart nomenava al moliner o bé arrendava el servei a canvi del pagament d'un cànon fix.

Molí de Real Quart de Poblet


La part més antiga del molí és una nau allargada, amb una sola altura i coberta de teula a una aigua, orientada cap al nord. Amb el temps, a la seua esquerra es va construir una altra sala adossada. Les reparacions i ampliacions posteriors van introduir també algunes parts amb fàbrica de rajola.

En la segona meitat del segle XIX el molí va ser desamortitzat i va passar en mans d'una família de València, que va dur a terme refaccions de l'edifici i la maquinària. És aleshores quan es reforma l'arquitectura del molí i la maquinària (es van substituir les peces de fusta per engranatges de ferro); i quan s'amplien les seues instal·lacions i dependències. Les evidències més òbvies d'aquests canvis són la ximenera de secció octogonal feta de rajola (BRL) i la residència del moliner i la seua família, en la part oest del vell molí (actual nº 21 carrer G. Paadín). El conjunt es completa amb un mur que continua la façana de l'habitatge per a emmarcar la porta de dues grans fulles, que donava accés a un corredor d'entrada cap al molí, situat al fons, després de l'habitatge. Aquesta porta té, a més, amb un mosaic de taulell amb la inscripció “Molino de Real”, amb lletres blaves sobre fons blanc i amb les inicials “M“ i “R“ sobre un fons decorat amb motius daurats.
 

El molí va deixar de funcionar en la dècada de 1960, i actualment l'immoble de propietat privada està deshabitat i clausurat. El seu indubtable valor patrimonial ha portat a l'ajuntament a engegar algunes iniciatives per a la difusió del molí. Entre elles, el Molí de Real s'ha inclòs en la Ruta de l'aigua: un itinerari turístic promogut per la Regidoria de Joventut, que pretén acostar als ciutadans al seu patrimoni natural i cultural lligat als recursos hídrics. A més, recentment, l'ajuntament ha declarat el Moli Bé de Rellevància Local, declaració complementària a la de la Direcció general de Patrimoni de la GVA que ho declara Espai Etnològic d'Interès Local.

  • Molí d'Animeta

El Molí d’Animeta està situat sobre la séquia de Faitanar, en la partida de la Foia. Aquest tram de la sèquia de Faitanar data de mitjans el segle XIX, de manera que la cronologia del molí no pot ser anterior a aquesta data. De fet encara que apareix citat en cartografia de 1883, no s'ha documentat fins avui cap referència anterior. A la fi del segle XIX es coneixia com el Molí de José Ríos, veí de Torrent que es va fer amb els permisos i l'autorització per a construir el molí i dotar-ho de maquinària.

En origen era un molí fariner i almenys des de principis del segle XX va combinar aquesta activitat amb la de mòlta de matèries primeres (escaiola i alabastre) per a les indústries de ceràmica i rajoles. Aquesta última es va convertir en l'activitat principal de la instal·lació a partir de 1940. En els anys 70 aquest i la resta de molins hidràulics de Quart van entrar en desús conseqüència de l'ús de noves maquinàries i fonts d'energia.moli d'animeta quart de poblet

Avui dia, solament es conserva un fragment del mur perimetral, i entre els enderrocs s'han pogut recuperar fragments d'una mola volandera del molí. Recentment, la productora I+M TallerMultimèdia, ha realitzat un documental sobre el Molí d'Animeta El Centre de l'Horta (2013), que s'ha convertit en una obra d'obligada referència per a conèixer i estudiar la vida i història d'aquest molí. Sobre l'origen del seu nom, “Animeta”, que apareix ja citat en documentació de 1908, Cento Sancho explica que la llum de l'única bombeta del molí en la foscor de l'horta, es veia des del poble com “les minetes d’oli que, en totes els cases lluïen pels seus difunts”.

 
   


© Área de Cultura

Información: Plaza Valldecabres,19
tel. 961547597/961520315 e-mail: Es protegeix aquesta adreça electrònica contra correu brossa. Necessiteu el JavaScript habilitat per veure-la.