Coneix els guanyador...

El jurat de la trenta-setena edició del Saló de Fotografia de Quart de Poblet va determinar els premiats dissabte passat en una jornada realitzada en la sala d'actes de la Casa de Cultura. La regidora de cultura Cristina Mora va presidir el jurat d'este important certamen que va comptar amb la presència d'Ana Teresa Ortega, professora titular en la Facultat de Belles Arts i directora del màster en fotografia de la Universitat Politècnica de València, la...


Read More...

El projecte de divul...

Quart de Poblet forma part del projecte de divulgació científica Ciutat Ciència, una iniciativa del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i l'Obra Social La Caixa. D'esta manera, els habitants de la nostra localitat coneixeran de primera mà l'actualitat científica i tecnològica. Així, Quart de Poblet podrà disposar d'activitats de divulgació científica en múltiples formats (exposicions, conferències, visites a centres d'investigación...) i incorporar-les a la programació cultural. El projecte inclou una sèrie de tallers online per a que...


Read More...

La 6a edició de la S...

La sisena edició de la Setmana de la Ciència de Quart de Poblet, organitzada per l'associació Quart és Ciència i patrocinada per l'Ajuntament, compta amb un extens programa d'activitats que començarà el 5 de novembre i finalitzarà el dia 14. El diumenge 5, a les 18.30 hores, es projectarà el setè capítol de la sèrie documental “Cosmos” en el Centre Cultural El Casino i a continuació es realitzarà un col•loqui-debat amb experts en la matèria. El dia...


Read More...

Les exposicions cult...

Els pròxims tres mesos seran molt importants per a la cultura de Quart de Poblet, ja que les exposicions que estan programades en la Casa de Cultura no deixaran indiferent cap veí de la nostra localitat. Del 13 al 26 de gener, la pintora Alicia Gil exposarà "El camí que fa la línia", que sorprendrà a tots els que passen per la sala d'exposicions. Mentrestant, la Falla Carrer Alacant serà la protagonista del 30 de gener al...


Read More...

L’Espai Etnològic de...

L'Espai Etnològic de Quart de Poblet és ja una realitat en la Casa de Cultura. Amb motiu de la inauguració de l'exposició "Fumerals" cedida pel Museu Comarcal de l'Horta Sud es va fer la posada de llarg d'un dels espais en què porta treballant des de fa molts mesos, la Regidoria de Cultura i Patrimoni dirigida per Cristina Mora. Situat en l'avantsala de la Sala d'Exposicions de la Casa de Cultura, l’Espai Etnològic és un lloc...


Read More...
01234

Patrimoni industrial - Sèquies, Assuts, Llengües, Partidors, Rolls

Imprimeix
Categoria: Sin categoría
Es va publicar el dilluns, 03 novembre 2014

Article Index


SÉQUIES, ASSUTS, LLENGÜES, PARTIDORS, ROLLS

 

El terme municipal de Quart es troba vertebrat per una extensa xarxa de séquies, que permet l'ús i gestió de l'aigua d'una manera eficaç i complexa. A partir de la séquia mare l'aigua es divideix en diferents braços mitjançant un sistema de llengües, partidors i rolls.

Aquest sistema de séquies tan característic de l'horta es remunta a època romana, encara que la seua configuració actual és conseqüència de les adaptacions que van dur a terme els àrabs. Com a conseqüència de la singularitat i la rellevància cultural i històrica d'aquest sistema de gestió de l'aigua en l'horta valenciana, en 2006 van ser declarats Bé d'Interès Cultural (BIC), amb la categoria de Monument, tots els Assuts de les Séquies del Tribunal de les Aigües de València i de la Real Séquia de Montcada, situats a València, Paterna, Quart de Poblet i Manises. Eixe mateix any també es protegia com BIC el tram de la séquia de Mislata al seu pas per Quart de Poblet. Així mateix, l'Ajuntament de Quart ha declarat recentment com Bé de Rellevància Local (BRL) les llengües de les séquies de Quart i Mislata.

  • ASSUT: 

    un assut és una xicoteta presa, normalment un mur transversal respecte al llit, que serveix per a prendre aigua del riu i desviar-la cap a les séquies. En origen seria una construcció de pedra i fang, però a partir del segle XVIII es van construir murs sòlids, amb grans pedres treballades, que també incloïen un conjunt de comportes que regulaven la quantitat d'aigua que entrava a la gola de la séquia i un mur de secció vertical a la part d'on es dirigia l'aigua (almenara de desguàs), que retornava l'aigua no utilitzada al riu. Al costat de l’assut, normalment es construïa una caseta per a guardar les eines d'ús i manteniment.

A Quart es localitzen dos assuts de les séquies del Túria: el de Rascanya i el de Favara. Avui dia ja no s'utilitzen doncs la construcció del Pla Sud (1965-1969) va modificar i va redissenyar el traçat del riu.

      • Assut de Rascanya (BIC): Situat en el vell llit del riu, entre els assuts de Favara i de Rovella, prop del terme de Mislata, la seua fàbrica correspon en els segles XVII i XVIII com els altres assuts de la Vega. En l'actualitat, la caseta, els mecanismes de l’almenara i bona part de les goles estan derruïdes i part del mur de la presa cobert. Conserva una longitud de 72 metres i el seu estat actual respon a les refacciones que es van produir en la segona meitat del segle XIX. 

      • Assut de Favara (BIC) estava emplaçat entre els assuts de Mestalla i Rascanya. Avui dia es troba pràcticament desaparegut perquè va ser arrasat per la riuada de 1957 i després les obres de construcció del Pla Sud en els anys 60 el cobriren de sediments. Era l'únic assut de la ribera dreta que es trobava al terme municipal de Quart. La desviació del riu ho va afectar directament perquè la presa es va traslladar aigües a baix a l'Assut del Repartiment, també conegut com La Cassola.

Azud de Rascanya Quart de Poblet Azud de Rascanya Quart de Poblet

  • LLENGÜES: Les llengües són un magnífic exemple de partidor d'aigües que genera dues noves séquies. Estan formades per un tallamar de pedra alçat sobre el llit que ho divideix en dos braços iguals. Els partidors són unes comportes que obrin el pas a derivacions secundàries. La seua funció és la de dividir el cabal unitari d'aigua en dues parts proporcionals, encara que no necessàriament iguals. Després de la partició del cabal o làmina d'aigua es generen dues séquies noves amb els seus caixers respectius, que discorren quasi paral·lels en el seu tram inicial, només separades per un espigó central que té el seu origen en el tallamar de la llengua.

A Quart tenim tres partidors de rellevància patrimonial:
 

  • Partidor de Quart-Benàger o de les Llengües de Sant Onofre (BRL)

Es localitza al parc de Sant Onofre al costat de l'ermita. Situat en el caixer principal de la Séquia de Quart-Benàger-Faitanar, el partidor divideix les Llengües de Sant Onofreaigües de la Séquia de Quart per repartir-les en dos braços: el de la Séquia de Quart, que discorre pel casc urbà del poble i el de la Séquia de Benàger que es desvia cap a Aldaia i Alaquàs. Aquestes aigües reguen hortes dels termes de Quart, Manises, Aldaia, Alaquàs i part de Xirivella i Picanya.

L'emplaçament d'aquest partidor és l'original i encara conserva el seu tallamar central fet amb carreus de pedra acabats en forma d'aresta. No obstant això, la resta del conjunt ha sofert certes reformes que passen per la construcció de caixers de ciment i l'adequació urbanística de l'entorn, ara convertit en un parc públic.

Partidor de Quart-Benàger Llengües Sant Onofre

El canal, que data de 1790, encara es manté en ús. Al principi es tractava d'una rasa excavada a la terra recoberta de tàpia, que anava descoberta en tot el seu recorregut. L'estat actual respon a reformes posteriors que van revestir amb ciment les parets i van afegir engranatges per a les comportes de ferro i fusta.

La importància d'aquest sistema de partició d'aigües radica en la seva persistència al llarg del temps i en funció d'una proporcionalitat que ve establerta des de temps immemorials. La divisió del cabal d'aigua que discorre pel caixer del tram comú es realitza per parts iguals entre les dues noves séquies (ambdues tenen una presa semblant de 240 cm cadascuna). A escassos vint metres aigües a dalt de la partició d'aigües es troba el Roll Franc o de Gràcia, que deriva per l'esquerra de la Séquia mare cap a la població de Quart. El roll és una obertura circular en el llit principal que dóna sortida a l'aigua de forma contínua. En el municipi destaquen el Roll de Gràcia, el de Les Eres, el del Buc i el Roll del Pleit.

  • Partidor de la Séquia de Mislata

La séquia de Mislata, quan abandona l'actual casc urbà, a l'altura de l'actual carrer de Santa Cecília, té un partidor que es troba al descobert dins d'un solar. El cabal es divideix en dos braços: el de l'esquerra, més gran, continua cap a Mislata, paral·lel, però a distància, de l'històric Camí de València, fins al Braç de Moros. El de la dreta gira cap al sud, a la Partida de l’Arquillo, en paral·lel a la Séquia de Faitanar. Aquest tram de caixer de la séquia dreta, passa per la zona protegida de la Séquia de Mislata.

  • Partidor de les Llengües de Franc o dels Moros (BRL)

Es localitza enmig del caixer del braç dels Moros que deriva, a Quart, de la séquia de Mislata. Situat sobre el marge dret del riu Turia, just davant del assut de Rascanya i en la part de darrere de l'Hospital Militar, a escàs mig quilòmetre del casc urbà de Mislata. El partidor consisteix en un tallamar de pedra situat a l'interior de la séquia del Braç dels Moros, que divideix el cabal d'aigua de la mateixa en altres dues: el Braç del Franc, deriva pel seu costat dret i s'orienta cap al sud i circula al costat de l’Alqueria dels Tarongers; i el propi Braç dels Moros que rega els camps situats entre el riu i la població de Mislata, fins al seu extrem més oriental. Partidor de Franc-Moros

Aquest partidor conserva tant el tallamar central com les fites laterals, construïts cadascun amb un bloc monolític de pedra treballada.

A diferència d'altres partidors, aquest ha mantingut els materials originals amb que es va construir, els carreus de pedra, i també les proporcions que han de mantenir les dues boques d'aigua, que ací són idèntiques i mesuren 105 cm cadascuna. La partida, on es localitzen aquestes llengües de Fran-Moros, ha fossilitzat el que va anar antigament l'horta de la vega de València. Es tracta d'una partida de terra encara conreada del terme de Quart, que va quedar aïllada de la resta del municipi en els anys 60 amb la construcció del Pla Sud del riu Túria. La séquia encara manté el seu caixer de terra original fins al partidor i realitza un recorregut sinuós vorejant el riu. La pervivència d'aquest element original d'arquitectura hidràulica relacionada amb el repartiment de l'aigua en un entorn agrari, li confereix un major valor patrimonial del que ja té per ell mateix.

  • SÉQUIA MARE DE MISLATA (BIC)

El tram Històric de la Séquia de Mislata i el seu entorn, que encara està en ús, va ser declarat BIC en 2006.

La séquia de Mislata és una de les set séquies mare sota la tutela del Tribunal de les Aigües de València. És part d'una xarxa d'enginyeria hidràulica representativa d'una forma d'assentament humà, d'intervenció en l'entorn i explotació dels seus recursos que s'ha vingut produint en la Vega de València des de la romanització; i d'ací el seu extraordinari valor històric i etnològic.

Aquest tram històric de la séquia de Mislata posseeix a més un valor constructiu i paisatgístic per ser en l'actualitat l'únic tram de Acequia de Mislata Quart de Pobletséquia mare que conserva el seu caixer original així com el seu traçat sinuós, sent l'únic que manté el seu caràcter de paisatge de regadiu tradicional.
La séquia de Mislata és el segon gran sistema hidràulic de l'horta de València que pren aigua pel marge dret del riu Túria, entre l’assut de Quart i el de Favara. Sempre ha tingut cadira en el Tribunal de l'Aigües amb la particularitat que un braç de la mateixa, el de Xirivella, almenys des del segle XVII ha tingut una organització separada malgrat compartir un mateix cabal d'aigua. Fins al segon quart del segle XX el sistema de la séquia de Mislata s'havia mantingut de forma quasi inalterable, amb una longitud de la séquia mare o major de 12 quilòmetres, a més de tots els braços secundaris, creuant els termes de Manises, Quart de Poblet, Mislata, Xirivella i València. També havia mantingut el seu perímetre de reg, avaluat en unes 1000 Ha.; fins que el desviament del riu Túria en la dècada de 1960 i el creixement urbà de Mislata i la ciutat de València, ho han reduït en l'actualitat a unes 100 Ha. entre Quart de Poblet, Mislata i Xirivella.
El seu punt d'inici en el riu es troba en la part alta de la població de Manises i la séquia mare discorre en paral·lel al Túria, creua primer l'horta de Manises, passa al costat de la població i continua fins a per el nord del nucli urbà de Quart de Poblet, entre aquest i el riu. Després travessa la carretera de Madrid i s'endinsa en el que avui dia és ja zona urbana de Quart. En entrar a Mislata es trobava el Molí de Cabot, on cinc séquies distribuïen l'aigua en cinc braços. En el primer tram de la séquia mare de Mislata entre el seu assut i fins al Molí de Cabot es troba un estret reducte d'horta al terme municipal de Quart de Poblet. En aquest tram de menys d'un quilòmetre la séquia encara conserva el caixer tradicional de sòl, amb un traçat ple de corbes i uns marges plantats. Més endavant la séquia es troba soterrada i el Molí de Cabot, amb els seus partidors i llengües, desaparegut des de la construcció del nou llit del riu. En paral·lel a la séquia i a poca distància de la mateixa trobem la séquia de Faitanar, que data de mitjan el segle XIX, i que es nodreix de la séquia mare de Quart. Aquest tram de séquia també conserva el caixer tradicional, el seu traçat i el tradicional paisatge d'horta, on a més es localitzava el Molí d'Animeta.


© Área de Cultura

Información: Plaza Valldecabres,19
tel. 961547597/961520315 e-mail: Es protegeix aquesta adreça electrònica contra correu brossa. Necessiteu el JavaScript habilitat per veure-la.