Coneix els guanyador...

El jurat de la trenta-setena edició del Saló de Fotografia de Quart de Poblet va determinar els premiats dissabte passat en una jornada realitzada en la sala d'actes de la Casa de Cultura. La regidora de cultura Cristina Mora va presidir el jurat d'este important certamen que va comptar amb la presència d'Ana Teresa Ortega, professora titular en la Facultat de Belles Arts i directora del màster en fotografia de la Universitat Politècnica de València, la...


Read More...

El projecte de divul...

Quart de Poblet forma part del projecte de divulgació científica Ciutat Ciència, una iniciativa del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i l'Obra Social La Caixa. D'esta manera, els habitants de la nostra localitat coneixeran de primera mà l'actualitat científica i tecnològica. Així, Quart de Poblet podrà disposar d'activitats de divulgació científica en múltiples formats (exposicions, conferències, visites a centres d'investigación...) i incorporar-les a la programació cultural. El projecte inclou una sèrie de tallers online per a que...


Read More...

La 6a edició de la S...

La sisena edició de la Setmana de la Ciència de Quart de Poblet, organitzada per l'associació Quart és Ciència i patrocinada per l'Ajuntament, compta amb un extens programa d'activitats que començarà el 5 de novembre i finalitzarà el dia 14. El diumenge 5, a les 18.30 hores, es projectarà el setè capítol de la sèrie documental “Cosmos” en el Centre Cultural El Casino i a continuació es realitzarà un col•loqui-debat amb experts en la matèria. El dia...


Read More...

Les exposicions cult...

Els pròxims tres mesos seran molt importants per a la cultura de Quart de Poblet, ja que les exposicions que estan programades en la Casa de Cultura no deixaran indiferent cap veí de la nostra localitat. Del 13 al 26 de gener, la pintora Alicia Gil exposarà "El camí que fa la línia", que sorprendrà a tots els que passen per la sala d'exposicions. Mentrestant, la Falla Carrer Alacant serà la protagonista del 30 de gener al...


Read More...

L’Espai Etnològic de...

L'Espai Etnològic de Quart de Poblet és ja una realitat en la Casa de Cultura. Amb motiu de la inauguració de l'exposició "Fumerals" cedida pel Museu Comarcal de l'Horta Sud es va fer la posada de llarg d'un dels espais en què porta treballant des de fa molts mesos, la Regidoria de Cultura i Patrimoni dirigida per Cristina Mora. Situat en l'avantsala de la Sala d'Exposicions de la Casa de Cultura, l’Espai Etnològic és un lloc...


Read More...
01234

Altres béns patrimonials

Imprimeix
Categoria: Sin categoría
Es va publicar el dimarts, 23 desembre 2014

Article Index


Altres béns patrimonials de Quart que destaquen en diverses categories són:



  • CISTERNA ÀRAB (BIC)

Se situa al subsòl de la Plaça de l'Església, una de les places principals i més antigues de la població, a excepció de l'entrada, que sorgeix a un costat d'aquesta plaça. La seua estructura és igual a la d'altres cisternes que es conserven, com la de la veïna població d'Aldaia, i encara que alguns detalls actuals són fruit de refaccions posteriors, el seu origen es remunta a època àrab. Per la seua importància i singularitat va ser declarada BIC l'any 1981 i tant la cisterna com el seu entorn compten amb la màxima protecció patrimonial.

L'edificació té dues parts. D'una banda, les escales d'accés, i per un altre la cisterna pròpiament aquesta o dipòsit on s'emmagatzemava l'aigua. Aquesta és una sala rectangular amb volta de canó amb dues obertures en la part superior per les quals entrava l'aigua. En la seua construcció es va utilitzar rajola de fang cuit per al sòl de l'escala i de la cisterna. L'escala i la cisterna estan cobertes per una volta de canó excavada. Solament hi ha un accés, situat a nivell del carrer, per on es baixava a la font (avui desapareguda) de la qual es carregava l'aigua. Avui dia, en eixa paret, hi ha una obertura, feta amb rajola a cara vista, que dóna pas a la sala de la cisterna.

Aquesta cisterna va ser utilitzada com a dipòsit d'aigua per a proveir al municipi. Segons els testimonis orals, la cisterna es plenava amb l'aigua que arribava des del Túria, per la sèquia de Quart, una vegada a l'any. Açò bastava per a proveir a la població durant eixos dotze mesos. L'ompliment començava en la nit de lluna vella del mes de gener. Com eren necessàries de 10 a 20 hores per a realitzar l'operació, aquesta es perllongava durant dues nits, des de les onze fins a les quatre de la matinada.

En l'actualitat, la cisterna ha sigut rehabilitada per a obrir-la al públic i donar-li un ús cultural, que respecta l'estructura original i afavoreix la seua conservació. La porta d'accés s'ha construït en rajola massissa amb arc de mig punt i s'ha col·locat una porta de ferro. A l'interior s'ha il·luminat l'escala i s'ha obert una porta per a accedir a la cisterna. La sala de la cisterna realitzada amb volta de canó excavada s'ha revestit i s'ha pintat amb calç. La sala també s'ha il·luminat convenientment per a albergar exposicions i mostres culturals.

Cisterna Àrab Quart de Poblet Cisterna árabe Quart de PobletCisterna árabe Quart de Poblet




  • EL CASINO

El Casino de L´Amistat es va construir en 1911, sobre un solar triangular confrontant a la sèquia de Quart. Des dels seus inicis la iniciativa va ser del poble, participant en la seua construcció més de 400 famílies. La nit de Sant Joan de 1910 es van excavar i van preparar els fonaments de l'edifici i el 27 d'agost de 1911 s'inaugurava la que seria la seu social de la Societat Instructiva Artística i Musical i de Socors Mutus L'Amistat. El nom de L´Amistat provenia de l'antic Casino conservador que a la fi del segle XIX existia en la plaça de la Bàscula, alçat en l'època de la Restauració. Ja a finals del segle XIX, algunes associacions com la banda de música, fundada en 1870, i el posterior Casino van prendre i van fer seu el nom de l'associació cultural anterior. Aquest casino es va constituir en el referent cultural de la població. A més de l'esmentada societat, acollia un saló social, un teatret i un frontó, i era seu de diverses societats del poble. En època de la II República va ser seu de la Dreta Regional Valenciana i, anys després, durant la Guerra Civil, de la CNT; mentre que després de 1939 va ser seu del Movimento Nacional fins que amb la democràcia es va convertir en societat cultural: l'Associació Cultural i Recreativa “Centre de Convivència” (1979). En l'actualitat, s'ha convertit en el Centre Cultural El Casino. L'edifici alberga a les entitats que tenien la seua seu tradicionalment: l'Associació Cultural i Recreativa “Centre de Convivència”, l'Agrupació Musical L’Amistat, el Club de Caça i Tir Quart de Poblet i el Club d'Escacs Quart, amb sales d'assajos, jocs, lectura, billar i exposicions.

Des del punt de vista arquitectònic l'edifici de planta trapezoïdal, s'alça en dues altures. Va ser construït en fàbrica de rajola, recoberta amb taulells vidriats, esquerdejat de morter de calç i aplacat de formigó. La coberta és a dues aigües i recoberta de teula àrab. En la façana principal destaca en la part inferior un sòcol de taulells pintats amb motius de grotecs i busts humans enllaçats. El segon nivell presenta tres balconades de forja decorades amb motius vegetals ornamentals. Rematant aquest cos superior es troba una cornisa motllurada, coronada per teula àrab, sobre la qual descansa un fris decorat amb taulells amb motius vegetals, en el centre dels quals es desplega un timpà semicircular, que alberga en el seu interior l'escut de la població i el nom de l'entitat. Enfront de l'edifici s'obri una terrassa vorejada per un reixat de forja i una bancada contínua adossada interiorment al muret. Destaca la porta d'accés de dues fulles recoberta per un arc carpanell, flanquejat per imatgeria de lleons i grotescs, realitzats en forja. L'arquitectura i decoració s'emmarquen dins de l'eclecticisme de l'època que es llig en el llenguatge utilitzat, comunament conegut com “casticista”, que es caracteritza per l'ús d'elements clàssics amb lleugeres pinzellades d’Art Decó.

El valor social, cultural i patrimonial del Casino ha sigut compilat recentment en dues obres monogràfiques: el llibre “El Casino, cent anys en la vida d’un poble: Quart de Poblet 1911-2011, Associació Cultural i Recreativa Centre de Convivència de Quart de Poblet” (Campos i Sancho, 2011) i el documental “L’antic teatret del Casino” d'I+M Taller Multimèdia (2013).


 El Casino de Quart de PobletCasino de Quart de Poblet




  • VIVENDES DEL SEGLE XIX I PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XX

Les cases de Quart són testimoni de la història i de l'evolució urbanística del municipi. Passejant pel casc antic (especialment entorn a la plaça de l'Església), encara s'aprecia l'entramat urbà medieval de carrers estrets i sinuosos, i fins i tot arcs de mig punt en les portades d'alguns habitatges. A més alguns topònims que han perdurat com Portalet o Torreta, fan referència a la fortificació medieval de la vila.

Del segle XIX encara es conserven algunes cases representatives de l'arquitectura tradicional, especialment en els carrers més cèntrics: L'Alcota, Cor de Jesús, Verge del Pilar, Rossinyol, Plaça del Dau/Carrer de la Cisterna, Sant Onofre, plaça la Bàscula, La Pau, Sant Isidre, Murillo o carrer dels gitanos. Són cases de maçoneria i façana arrebossada, en general de tres/dues plantes, i amb un exterior senzill, on únicament es destacaven les obertures de llum, entre els quals es distingien, en amplitud i decoració, les del pis principal, que solien acollir balconades enreixades i decoració ceràmica en la seua base. La planta baixa dóna accés a l'habitatge i en ocasions també compta amb accés per a carros a través del que s'arriba al pati interior, al voltant del que s'articulen les altres dependències: magatzems, tallers, cuina, etc. Una escala claustral o volada porta al pis superior, on se situen les dependències principals: saló, menjador, dormitoris, sales; i finalment en la tercera planta se situava la cambra, on s'emmagatzemaven productes agrícoles, com la ceba, i en temporada es criaven els cucs de seda. 

A la fi del XIX, els interessos d'una puixant burgesia es veuen reflectits en l'arquitectura historicista, en el modernisme i l'ús una rica i exquisida ceràmica arquitectònica que donarà pas al segle XX. Un dels exemples més característics són les cases modernistes del carrer L'Estació amb una rica ornamentació estètica. També destaca l'actual Casa de la Cultura, edifici de finals del segle XIX que pertanyia a Juan Bautista Valldecabres, caracteritzat per un estil eclèctic i una façana monumental.

Aquest gust per l'ostentació a través de l'arquitectura convertida en icona social es perllongarà fins a mitjans segle XX. L'estil imperi, el neobarroc, l’Art Déco o les formes variades de l'eclecticisme valencià estan presents en l'arquitectura de Quart. Entre elles destaquen alguns edificis com a l´Alqueria de San Enrique, en origen situada enmig del camp, i avui reconvertida en col·legi. La casa presenta una torre central de tres pisos amb dues ales laterals, de gran senzillesa decorativa i estructural, que s'engloba en el tipus de xalet que va tenir èxit a mitjans segle XX. Un altre edifici excel·lent és La Pepita, d'època de la postguerra, en el qual destaca la seua torre neobarroca i la seua policromia, els balustres i pinyes que coronen la balustrada superior de l'edifici. També imponent, és l'edifici de la Caixa d'Estalvis, que els anys cinquanta es va edificar sobre els jardins de l'antic Palau del Marquès de Tremolar. El conjunt aprofita i s'adapta al xamfrà del carrer amb un excel·lent cos principal, que permet articular una façana monumental amb un gran mirador cobert amb un frontó semicircular i estètica neobarroca molt freqüent en eixos anys. L'antic ajuntament, en la plaça Valldecabres, és un edifici d'habitatges de dues altures, coronat per una cúpula de teules ceràmiques de reflex daurat. En la part superior de la façana apareixen les lletres JL i l'any 1918, i en la part inferior, just sobre l'antiga porta d'accés, es conserva l'escut de Quart amb dues espigues entre una forca i una pala.

Existeixen, a més, nombrosos habitatges anònims que es converteixen en exemples destacats de l'arquitectura del primer terç del segle XX als carrers l'Amistat, Maestro Giner, Alacant, Abat Guillem Agulló, Gómez Ferrer, Antic Regne de València, etc.

Antigua seu de la Caixa d'Estalvis Quart de PobletFachada vivienda carrer l'estació Fachada vivienda carrer L'estació  Fachada actual Casa de la Cultura San Enrique Qaurt de PobletEdificio de viviendas antiguo ayuntamiento Quart de Poblet"La Pepita" Quart de Poblet



  • ARC GÒTIC DE LA PLAÇA DE L'ESGLÉSIA Arco gótico plaza de la Iglesia, Quart de Poblet (Foto: Ajunt. de Quart)

Es tracta d'un arc de mig punt amb dovelles de pedra, situat en la façana dels immobles 7 i 8 de la Plaça de l’Església, que compta amb protecció integral. Les seues característiques estilístiques i arquitectòniques remeten a l'arquitectura gòtica civil valenciana. De fet aquest tipus d'arc era un element molt característic dels habitatges i els edificis de caràcter públic dels segles XIV-XV. Per la seua cronologia es tracta d'un dels vestigis més antics que es conserven en el municipi i compta amb protecció patrimonial integral.





  • PaneLls cerÀmics devocionals

Les primeres mostres de ceràmica devocional es remunten al segle XVII-XVIII. No obstant açò, no comptem amb retaules d'aquestes dates. En l'actualitat el més antic que perdura és de meitat del segle XIX: la Mare de Déu del Pilar amb Sant Jaume del carrer Major (C/ Verge del Pilar, 7). De finals del XIX són el retaule de la Mare de Déu del Roser (C/Antic Regne de València, 16) i el San José (C/ Sant Josep, 2).

Ja del segle XX són dos que es troben en una casa del carrer del Molí (actual c/Gerardo Paadín), prop de l'antic Escorxador, dedicats a la Trinitat, Sant Vicent Ferrer i la Dolorosa, datats en 1900 i el Sant Joanet del carrer Numància.

De conformitat amb la legislació vigent tots aquests panells ceràmics que daten amb data anterior a 1940 estan protegits com a Béns de Rellevància Local.

Panel cerámico virgen del Pilar con San Jaime Quart de Poblet Panel cerámico la Santísima Trinidad Quart de Poblet (Foto: Lorena Núñez/Ajunt. de Quart)Panell ceràmic Sant Vicent i La Dolorosa Quart de Poblet





  • L'HORTA I el rIU

L'Horta i el Túria són també part del nostre patrimoni com a poble. Tots dos són escenaris destacats de la nostra història i en ells destaca el valor cultural de les infraestructures hidràuliques, les diferents formes d'hàbitat tradicional o la xarxa de camins i partides que estructuren el paisatge.

A més a més, el valor patrimonial de caràcter immaterial que constitueixen un paisatge agrícola i cultural on les tècniques i activitats tradicionals, les pràctiques consuetudinàries i l'oralitat són la pedra angular de la nostra identitat.

Río Turia Quart de PobletParc Fluvial del Turia en Quart de PobletAzud del Turia Quart de Poblet


L'arquitectura rural tradicional, element destacat del nostre patrimoni etnològic, també perdura en el nostre municipi: ceberes, masies i alquerias. Aquestes edificacions i instal·lacions el model constitutiu de les quals és expressió de coneixements adquirits, arrelats i transmesos, i la factura dels quals respon a tipus i formes arquitectòniques tradicionals, formen part del patrimoni etnològic. Categoria en la qual a més s'inclouen tots aquells objectes i béns mobles que constitueixen la manifestació o el producte d'activitats econòmiques, estètiques i lúdiques pròpies, arrelades i transmeses; així com aquells coneixements i manifestacions quotidianes, festes i tradicions locals. Incloent-se també la producció oral popular: contes i cançons, refranys.

La masia fa referència a les cases de camp situades en el secà mentre les alqueries es construeixen tradicionalment en el regadiu. En aquest sentit, les partides rurals conserven algunes masies i alquerias, reflex de la riquesa agrícola que Quart ha tingut al llarg de la història.

  • Alqueries: de Almansa, de Bosch, del Arquillo, de la Noria, de la Palmera, de San Onofre, Segarra, de Rubio, Tarongers; etc.

  • Masies: de Cansalada, Capellans, Domal, Forcadell, Senyoria, Fites, Minuarte, Pai, Romeu, Sant Miquel, San Onofre, Conill, del Marqués de Cruilles, dels Frares, Nucs, etc.

Alqueria dels Peres Quart de PobletSanatorio San Onofre Quart de Poblet



© Área de Cultura

Información: Plaza Valldecabres,19
tel. 961547597/961520315 e-mail: Es protegeix aquesta adreça electrònica contra correu brossa. Necessiteu el JavaScript habilitat per veure-la.